Ui ui ui, quin iuiu...

A veure, jo volia explicar unes algunes cosetes sobre la sortida del dimarts amb n'Àngels.

El fet és que, tot just aprovat el tema que vam proposar per la secció de cultura, vam anar a cercar tots els estris necessaris: càmera, trípode, micròfons... Els tècnics, sempre que donen en préstec material, et fan signar un full conforme el que t'estàs emportant.

I és que això d'estudiar periodisme de vegades s'assembla al mític joc de metges i infermeres. Per què? Bàsicament perquè jugam a fer entrevistes, a fer programes de ràdio, a copiar planes de diari o a donar el temps davant un mapa dels anys 90.

La qüestió és que en sortir d'aquella aula on els tècnics mai hi són, vaig mirar aquell full de conformitat que acabava de signar i vaig quedar totalment consternada.

Sí, sí... perquè en aquesta facultat aprenem jugant, però els estris que empleam no són precisament juguetes de plàstic xinès del tot a cent. No, no...

Vaig quedar consternada perquè aquella càmera que pesa déu sap a què i aquell trípode que de tant de jugar ha quedat com una pepa sense ulls valien un potosí. Més de tres milions de pessetes... Quina broma i quina por.

Algú sap quina és l'assegurança d'aquests equips? Perquè a mi no me fa cap gràcia.