No és que jo ho pensi, però ho semblava. En Toni ja ens ho va dir només sentir el que hauria de ser la veu en off del nostre reportatge. Allò pareixia un publireportatge. El que no sabia en Toni és que ens vam trobar el senyor Farga en una de les seves pastisseries. A la pastisseria on vam anar a fer el reportatge.
Tampoc sabia que tant n'Àngels com jo havíem vulnerat un dels principis del codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Concretament el set, en què hi diu ben clar: "no acceptar mai gratificacions o retribucions de tercers". Sí, sí. Potser per això ens va sortir un espot publicitari, perquè som agraïdes i amb una panxa plena de deliciosos bombons cortesia de la casa no es poden fer ‘feïs’.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario