Gomà i el parl·lar bleda

Quan feia 2n de batxillerat vaig tenir una professora de català que es deia Lena Serra, una purista de la llengua que ens transmetia una vertadera passió per aquesta. Record que un dia ens va explicar que hi havia diverses formes de parlar el català, una d'elles era el parlar bleda. D'altres eren el xava i algunes més no les record. El xava, però, és més característic d'aquí, de Barcelona. Perquè allà, no sé com explicar-ho, diríem que a grans trets hi ha els que tenen accent de poble i els que el tenen 'llonguet', és a dir, palmesà. Dins els de poble també tindríem diferències d'accent i, encara que paregui mentida, són bastant acusades entre els diferents municipis.

Si no vaig entendre malament, l'Enric Gomà de La Tarda de Barcelona Tv va dir que el parlar bleda era característic de rics d'antuvi i de Barcelona. El cert és que no és del tot així, perquè un dia na Lena Serra em va fer llegir a classe per analitzar el meu parlar. I me va amollar...:

- Ets més bledaaaaa!!! Això t'ho has de corregir, e?.

Una bleda o un bleda, enlloc de fer la 'ela' fa la 'el·la' i sembla entre un parlar de 'pija/o' i un de poma/ pomot (= a bledeta, tonteta). (Aquesta paraula li agrada molt a en Nar6). Encara no he aconseguit corregir-m'ho però crec que em passa més quan llegeixc que no quan xerr. Pens que és qüestió de saber col·locar la llengua bé, però costa. No m'agradaria ser una més d'aquestes que locuten per IB3 que quan les sents penses: Vaja bleda...

Anar a Btv em va servir per adonar-me que quan més avanç més consciència prenc que encara me falta molt i molt per aprendre.

Bueno, pues, vale...Joder!

Treballar amb na Violant ha estat un plaer. Avui tocava editar i per això hem fet una desaparició instantània per ser unes de les afortunades en tenir una sala de liquid en condicions. L’objectiu? Poder acabar avui i no haver de tornar en un altre moment quan les agendes personals són un infern i les aules d’edició estan més que buscades. Tot ha estat molt fàcil, encara que, una vegada més, en Toni ens ha tirat avall el text, però era evident que necessitava una revisió.

Lliçó d’avui:

- eliminar del vocabulari “bueno, vale, pues i joder”
- i respirar profundament abans de veure a l’entranyable tècnic Robert, que ha deixat de ser el tècnic sec, esquerp i desmotivat de Taller de Ràdio, per passar a tenir un sentit de l’humor inconfusible. Agradable, bromista... una alenada d’aire frec ha arribat a les catacumbes!

Quina vergonya!

El dilluns, el dia del segon informatiu, va ser un cúmul de sensacions.
1r perquè vaig haver de fer el 'temps' i ja sabia per avançat que faria un desastre. Per mi, un pas enrera. Si m'havia pogut veure el dia que conduïa l'informatiu, ara només pens en vergonya en pensar la merda (no ho puc qualificar d'una altra manera) que vaig fer amb el temps. Però bé, serà qüestió d'aprendre a parlar d'una vegada i oblidar que és això de tenir nervis.

Pel que fa als rètols, na Mariona i jo ho vam agafar per banda i 'pim, pam' vam anar fitxant. Ara bé, durant l'informatiu, una feina tant fàcil com era la meva, em va posar dels nervis... Algunes empanades i el fet que faltaven alguns rètols em van fer ballar una mica el cap...

A veure com surt el pròxim!

Farga, el millor lloc del món

No és que jo ho pensi, però ho semblava. En Toni ja ens ho va dir només sentir el que hauria de ser la veu en off del nostre reportatge. Allò pareixia un publireportatge. El que no sabia en Toni és que ens vam trobar el senyor Farga en una de les seves pastisseries. A la pastisseria on vam anar a fer el reportatge.

Tampoc sabia que tant n'Àngels com jo havíem vulnerat un dels principis del codi deontològic del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Concretament el set, en què hi diu ben clar: "no acceptar mai gratificacions o retribucions de tercers". Sí, sí. Potser per això ens va sortir un espot publicitari, perquè som agraïdes i amb una panxa plena de deliciosos bombons cortesia de la casa no es poden fer ‘feïs’.