Gomà i el parl·lar bleda

Quan feia 2n de batxillerat vaig tenir una professora de català que es deia Lena Serra, una purista de la llengua que ens transmetia una vertadera passió per aquesta. Record que un dia ens va explicar que hi havia diverses formes de parlar el català, una d'elles era el parlar bleda. D'altres eren el xava i algunes més no les record. El xava, però, és més característic d'aquí, de Barcelona. Perquè allà, no sé com explicar-ho, diríem que a grans trets hi ha els que tenen accent de poble i els que el tenen 'llonguet', és a dir, palmesà. Dins els de poble també tindríem diferències d'accent i, encara que paregui mentida, són bastant acusades entre els diferents municipis.

Si no vaig entendre malament, l'Enric Gomà de La Tarda de Barcelona Tv va dir que el parlar bleda era característic de rics d'antuvi i de Barcelona. El cert és que no és del tot així, perquè un dia na Lena Serra em va fer llegir a classe per analitzar el meu parlar. I me va amollar...:

- Ets més bledaaaaa!!! Això t'ho has de corregir, e?.

Una bleda o un bleda, enlloc de fer la 'ela' fa la 'el·la' i sembla entre un parlar de 'pija/o' i un de poma/ pomot (= a bledeta, tonteta). (Aquesta paraula li agrada molt a en Nar6). Encara no he aconseguit corregir-m'ho però crec que em passa més quan llegeixc que no quan xerr. Pens que és qüestió de saber col·locar la llengua bé, però costa. No m'agradaria ser una més d'aquestes que locuten per IB3 que quan les sents penses: Vaja bleda...

Anar a Btv em va servir per adonar-me que quan més avanç més consciència prenc que encara me falta molt i molt per aprendre.